La restitució del Govern tampoc arriba als alts càrrecs

España
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

La idea de l'expresident català Carles Puigdemont i el seu entorn de restituir l’Executiu suspès per l'article 155 de la Constitució continua lluny de complir-se. El mateix líder va incomplir la seva promesa de tornar si guanyava les eleccions —corria el risc d'acabar empresonat— i, després, diversos dels seus exconsellers van rebutjar repetir en el càrrec. Els quatre que sí que van acceptar-ho es van topar amb la negativa del Govern central a publicar els seus nomenaments. No obstant això, la bandera de la restitució tampoc arriba, de moment, als alts càrrecs del Govern. D'una quarantena de nomenaments publicats en els últims dies, només sis repeteixen en les seves posicions anteriors.

La intervenció de l'autogovern a Catalunya es va saldar amb la destitució de tot el Govern. Això va implicar la fi dels contractes de tot el personal eventual de cada conselleria, que inclou per exemple els caps de premsa i assessors. El Govern selectivament va suspendre, mitjançant reial decret, alguns alts càrrecs, però va evitar desmuntar l'estructura de la gestió. Els directors generals i els secretaris van continuar portant el dia a dia, sota la tutela del Govern central. L'entorn de Puigdemont, amb el president Quim Torra al capdavant, pretenia continuar amb el discurs de la via legitimista i recuperar la majoria d'aquests càrrecs.

El portal de la transparència de la Generalitat va publicar divendres una llista dels 131 alts càrrecs i 72 eventuals que actualment estan en nòmina de la Generalitat. No obstant això, la fotografia no és correcta, perquè encara recull noms de persones que han anunciat que es retiraran. Per exemple, el de Joan Aregio com a secretari d'Empresa. O Carles Sala com a secretari d’Habitatge.

A més a més, els alts càrrecs que repeteixen no s'anuncien i amb només una setmana dels consellers al capdavant dels seus departaments és possible que hi hagi més canvis.

El cas més notable és el dels secretaris generals dels departaments. Els números dos de les conselleries són persones clau en el dia a dia de la gestió. D'un total de tretze càrrecs, només quatre han estat ratificats. La resta aterren a les seves noves posicions, encara que la majoria prové d'altres alts càrrecs de l’Administració. Aquest és el cas de Brauli Duart. L'ara secretari general d’Interior arriba provinent de la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Albert Castellanos, per exemple, puja de posició dins de la Vicepresidència Econòmica després de deixar de ser el secretari d’Hisenda.

Un repàs a les modificacions en una quarantena de càrrecs publicats al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) dels últims dies mostra com es repeteix la dinàmica de moviments interns dins del Govern abans que no pas ratificacions en els càrrecs. Se'n poden comptabilitzar almenys 38 casos. Per exemple, l'ex-número dos de Raül Romeva a Afers Institucionals i Exteriors continua a la mateixa conselleria, però amb un càrrec més modest: serà el director general de relacions amb el Parlament. O d’Ester Obach, que passa de la Secretaria d’Administració i Funció Pública a ocupar la coordinació interdepartamental. Aquest càrrec l'ocupava abans la nova consellera de Presidència, Elsa Artadi.

Un cas especial és el del Departament d’Ensenyament, ara en mans d'Esquerra Republicana. El canvi de color polític a la conselleria ha fet que set càrrecs de la cúpula, entre directors i secretaris d'àrees, com la de polítiques educatives o d'atenció a la família, hagin canviat. A l'altre extrem hi ha Territori i Sostenibilitat, en què no s'espera cap canvi significatiu. Damià Calvet, el responsable, és un dels grans defensors del discurs de Puigdemont.

La idea de restitució tampoc ha aconseguit que torni Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos d'Esquadra. Aquest oferiment era una promesa electoral de Junts per Catalunya. L'alt càrrec de la policia catalana, que està sent investigat per sedició a l’Audiència Nacional, va rebutjar divendres passat el càrrec després de reunir-se amb Torra i el conseller d’Interior, Miquel Buch.

Aquest fracàs s'ha vist compensat amb dos nomenaments que són venuts pel Govern com a compensació a l'efecte del 155. Es tracta d’Antoni Molons, secretari de Comunicació i Mitjans, i Annabel Marcos, secretària d’Administració i Funció Pública. Molons està sent investigat per un presumpte delicte de malversació de fons per l'organització del referèndum. El Govern central va destituir Marcos en saber-se que havia transportat en el seu vehicle urnes durant la jornada de l'1-O. També s’ha ofert a l'historiador Agustí Colomines tornar a dirigir l’Escola d’Administració Pública.

Fuente El País - España